dilluns, 25 de novembre del 2013

EL NATURALISMO. LEOPOLDO ALAS "CLARÍN"


A partir del siguiente enlace, responde las siguientes preguntas:
·¿Cuándo se desarrolló el Naturalismo?
-En la segunda mitad del siglo XIX.
·¿Dónde nació?
-Nació en Francia.
·Escribe 4 características del Naturalismo.
1.La novela naturalista sirve para criticar y burlarse  de la sociedad .
2.Se tratan de temas  sórdidos y vulgares .
3.Los autores pretendían de mostrar que enm un m edio hostil  influía sobre la forma  de ser de los personajes  y sus reacciones .
4.Los autores  determinaban que todo  acontecimiento sucedía por una razón , no por el azar.
·Émile Zola: mayor representante del Naturalismo.
-También es conocido por su artículo Yo acuso , en el que defiende a un militar inocente  acusado de ser espía.Por ese artículo fue condenado a un año de cárcel . Sus obras mas importantes fueron Naná y Germinal que describían  la cruda sociedad  parisina tal y como era.
·Escribe el nombre de los principales autores naturalistas espanyoles.
-Emilia Pardo Bazán - Vicente Blasco Ibáñez



LEOPOLDO ALAS "CLARÍN" (Zamora, 1852 - Oviedo, 1901)
          • Busca un resumen de La Regenta, su obra más importante.

Autor: Leopoldo Alas, narrador y periodista, más conocido por el seudónimo de Clarín; 1852- 1901
-La bella Ana Ozones, hija de un revolucionario obligado a emigrar y huérfana de madre, a la muerte de aquél es recogida por dos tías hipócritas y santurronas, doña Anuncia y doña Águeda, cuya única inquietud por la joven se reduce a encontrarle un marido rico. Así, al cumplir los 20 años de edad la casan con don Víctor Quintanar, magistrado cincuentón, bueno, amable y culto. Ambos se marchan a Granada, pero poco después se instalan en la ciudad provinciana de Vetusta, pues don Víctor es nombrado regente de la audiencia en dicho lugar. Desde este momento todos conocen a Ana Ozores como la Regenta.
La diferencia de edad con su esposo, quien además se desentiende física y espiritualmente de ella, ocupado sólo en ir de cacería, criar pájaros y leer obras de teatro así como la carencia de hijos, son una amarga experiencia para Ana Ozores. Apasionada y sensual, sin poder satisfacer sus aspiraciones y necesidades junto a su esposo, se siente ahogada por el ambiente que la rodea. "Vivir en Vetusta la vida ordinaria de los demás, era encerrarse en un cuarto estrecho con un brasero; era el suicidio por asfixia".
Luego de ocho años de matrimonio estéril, insatisfecha, frustrada y vacía por la vida rutinaria de Vetusta, busca consuelo en la religión y en prácticas piadosas, inducida por su confesor don Fermín de Pas. Pero el trato frecuente de Ana con el sacerdote, joven de 35 años de edad, involuntariamente despierta en éste una pasión amorosa, de la cual ella se aparta horrorizada.
Don Álvaro Mesía, un donjuán provinciano, ignorante y veleidoso, desde tiempo atrás galanteaba a Ana Ozores sin que ella le prestara atención; pero al descubrir los sentimientos equívocos de su confesor, la desilusión y su propia debilidad de mujer joven e insatisfecha la impulsan a entregarse a aquel tenorio.
Cuando el confesor se entera de este hecho, cegado por los celos y el deseo de vengarse, se vale de la criada Petra para enterar al marido del adulterio de Ana. Luego de una dolorosa lucha consigo mismo, Víctor Quintanar reta a duelo a don Álvaro. Inesperadamente, Mesía mata a don Víctor y huye de Vetusta.
El desenlace de la obra es dramático: menospreciada por la mojigata e hipócrita sociedad de Vetusta a raíz de estos sucesos, Ana Ozores también sufre el rechazo de su confesor, el despechado don Fermín, a quien ella acude en busca de consuelo.
Por otra parte, el autor también hace vivir en sus páginas gran variedad de personajes con sus intrigas, desdichas, contradicciones, envidias y pedanterías, para conformar un complejo mundo narrativo de indudable riqueza, pintura realista del ambiente opresivo que reina en la provincia, cuyo mejor ejemplo es Vetusta.

JACINT VERDAGUER

ACTIVITAT:

·Cerca un retrat d'en Jacint Verdaguer.





·Lloc i data de naixement i de mort.

-Va neixer el 17 de maig de 1845 a FolguerolesOsona.

-Va morir el 10 de juny de 1902 (als 57 anys) Vallvidrera, Barcelona.





·L'Atlàntida i Canigó: les seves obres més importants. Digues quatre coses de cada una.

Antlàntida:

-Format per 10 cants.

-Abans de donar per acabat el poema Verdaguer havia fet dues proves:

Els poemes Colom (1867) i L'Espanya naixent (1868).

-Aquesta obra la va escriure durant la seva estada (1874-1876).

-Després d'un naufragi arriba a les costes peninsulars i un ermità li explica la història de l'enfonsament de l'Atlàntida.

Canigó:

-És un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer.

-La poesia popular autòctona: la cançó, el romanç i les corrandes.

-La tradició medieval: la cançó de gesta, el romanç heroic i la codolada.

-L'èpica culta: l'estrofa "mistralenca", l'octava i les estrofes de cinc versos.
 












diumenge, 24 de novembre del 2013

EL REALISMO: BENITO PÉREZ GALDÓS

    ACTIVIDADES
Definición del Realismo.
- Es una corriente estética que supuso una ruptura con el romanticismo, tanto en los aspectos ideológicos como en los formales, en la segunda mitad del siglo XIX.
Características del Realismo.
·Las obras reparten su atención por igual a los personajes y a los ambientes sociales (preferentemente urbanos, y minuciosamente descritos). Los protagonistas son individuos analizados psicológicamente de manera muy exhaustiva, de modo que el lector conoce hasta los más íntimos recovecos de su alma.
·El estilo sobrio, preciso y elaborado. Como se pretende reflejar la realidad de modo verosímil aparecen diferentes registro lingüísticos, acordes con el habla de los personajes.
·Las acciones de las novelas responden a hechos verosímiles localizados en lugares concretos y reales bien conocidos (como Madrid, en Pérez Galdós) o con nombre imaginario de trasfondo real ( así, Vetusta ,en La Regenta de Clarín, representa la cuidad de Oviedo).
·Los novelistas realistas suelen profesar una ideología progresista y, a veces, la dejan translucir en sus novelas (aunque no se suelen pronunciar y dejan que el lector extraiga sus conclusiones). Toman partido ante la realidad, por eso denuncian las injusticias y reclaman una mayor atención para los desposeídos.
Principales autores del Realismo europeo.

Edgar Javier Giron, Oscar Mauricio Hernandez Perez, Juan Carlos Linares y Gustavo Gimenez.

Benito Pérez Galdós

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL


"Oh! Benvinguts! Passeu, passeu, de les tristors en farem fum, que casa meva és casa vostra si és que hi ha ... cases d´algú." 


  • Cerca-la pel Youtube i penja-la a l'entrada que creïs.



  • Qui n'és l'autor? Quin any la va compondre?
  • -Jaume Sisa. És una cançó de 1975 composta, escrita i interpretada per Jaume Sisa.

  • Tria'n dues estrofes i comenta-les.
  • Fa una nit clara i tranquil.la, hi ha la lluna que fa llum,
    els convidats van arribant i van omplint tota la casa
    de colors i de perfums.

    Heus aquí a Blancaneus, en Pulgarcito, els tres porquets,
    el gos Snoopy i el seu secretari Emili, i en Simbad,
    l'Ali-baba i en Gullivert.

  • Cerca una imatge que hi vagi bé.



  • divendres, 22 de novembre del 2013

    EL TEXT ARGUMENTATIU


    Escriu un text argumentatiu sobre el tema que tu prefereixis. Pensa en l'estructura que ha de tenir aquest tipus de text i ... intenta convèncer-nos i fer-nos canviar d'opinió!

    Que es millor viure al camp o a la ciutat?

    ·Aquest tema tracta sobre diferets tipus de vida, si es millor viure a un camp o a una ciutat.

    -Viure al camp té els seus pros i contres, viure al camp està molt bé, et sentis com amb més ganes de viure ja que quan et lleves cada matí amb el soroll dels galls i altres més i veure l'alba totes les demà és meravellós, a moltes persones desitjaria viure així, però en canvi com que és tot més antic per dir-ho d'alguna manera no tens tants avantatges com les que hi ha a les ciutats. A l'hora de comunicar-nos no tenim telèfon fix ja que cal instal · lar els pòster elèctrics perquè arribi l'electricitat, també ens podem quedar incomunicats ja que no arriben tots els mitjans de transport per que estem en un lloc apartat de la civilització o per diverses raons: Per una tromba d'aigua o neu.

    -Viure en una ciutat també té els seus pros i contres, així que la vida a la ciutat està molt avançada i tenim tot el nocesario per viure còmoda ment amb el menor esforç possible, ja que cada any s'inventen noves tecnologies per a la nostra comoditat, i aquesta bé això de llevar-se cada dia amb l'alarma del mòbil per anar a classe, com amb un simple control remot encendre la televisió o entar estar amb la calefancion. Però també hi ha contres, perquè tot ens tanca cal treure l'energia d'alguna manera això implica que hi agui la deforectacion, també es contamina molt i vulguis o no a la llarga tot passa factura com ara el que aquesta passat com els forats de la capa d'ozó.

    Conclusió:
    La meva opinió és que a mi m'agrada més viure al camp ja que és tot més natural però és igual on visquem el  que inporta és que respectemos la mare natura i buscar altres opcions.


    dimarts, 19 de novembre del 2013

    EL ROMANTICISME

    Moviment literari. Aparegué a Alemanya i a la Gran Bretanya al final del segle XVIII, s'estengué per Europa durant els primers decennis del XIX i, fruit directe dels grans canvis econòmics, socials i polítics produïts per la revolució industrial, replantejà tots els esquemes vigents.



    El Romanticisme determina un renovament profund en el camp de la literatura i de les arts. El Romanticisme va aportar canvis molt importants en el món cultural. Entre els canvis més significatius cal destacar els següents:
           1) la nova relació entre l’artista i la societat: l’escriptor i l’artista reivindiquen la seva funció social i exigeixen la recompensa econòmica del seu treball;
             2) la llibertat creativa: el romanticisme reivindica el geni creador; l’obra  ha de ser sobretot personal, original, basada en la imaginació i la intuïció. Aquesta nova concepció de l’obra literària desemboca en la llibertat de l’elecció del tema, dels recursos i l’estil, i en la reformulació dels gèneres literaris, que fins aquell moment tenien unes fronteres molt estrictes;
             3) la visió malenconiosa de la vida;
          4) la valoració de la literatura i de l’art populars: el romanticisme, en assumir la intuïció com a base artística, reivindica l’aportació de la literatura i de l’art populars, fruit de la intuïció lliure dels pobles; i
             5) el nacionalisme: es manifesta en l’interès per la història i els costums propis de cada poble. Per això, el romanticisme potencia el desenvolupament de la novel·la històrica i del costumisme, un model literari que té per objectiu la descripció d’una realitat (costums, ambients…) en procés de canvi a causa de les profundes transformacions provocades per la industrialització i la modernització social.

    El gènere privilegiat és la poesia, especialment durant la primera meitat de segle. El conreu de la narrativa i el teatre es va normalitzant de manera desigual a Catalunya, on arrelen més ràpidament, i al País Valencià i les Illes, on la incorporació de tots els gèneres va ser més lenta. Per gèneres, podem establir
    esquemàticament:
    a)   en narrativa, primerament la narració breu costumista i després la novel·la romàntica històrica, la novel·la romàntica sentimental i la novel·la de fulletó (caracteritzada per la primacia de l’acció i del sentimentalisme exagerat, la presència de personatges esquemàtics: el bo, el malvat, etc., i la senzillesa tècnica) són les opcions dominants;
    b)  en poesia, es conrea tant la poesia lírica com l’èpica. La poesia lírica és de temàtica sentimental o patriòtica, mentre que l’èpica relata esdeveniments de grandesa heroica, sobretot de l’edat mitjana. A banda aquesta poesia adreçada a un públic culte, molts autors produeixen una poesia d’abast popular destinada sobretot a ser publicada en revistes;
    c)  en teatre, la producció inclou tant el drama històric com el drama sentimental o melodrama.
    El gènere privilegiat és la poesia, especialment durant la primera meitat de segle. El conreu de la narrativa i el teatre es va normalitzant de manera desigual a Catalunya, on arrelen més ràpidament, i al País Valencià i les Illes, on la incorporació de tots els gèneres va ser més lenta. Per gèneres, podem establir esquemàticament:


    ACTIVITAT:
    Cerca autors romàntics catalans indicant el gènere literari que conrearen i  els títols d'algunes de les seves obres més importants.


    Bonaventura Carles Aribau:
    -Ensayos poéticos (1817).
    -Libertad, libertad sacrosanta, himne revolucionari (1820).
    -La libertad restaurada, col·laboració amb d'altres autors (1820).
    -A la señora Leticia Cortesi (1821).

    Víctor Balaguer:

    -Los trobadors moderns (1859).
    -Lo trobador de Montserrat (1861).

    Serafí Pitarra:

    -Per un casament, sàtira escrita a l'edat de 17 anys.
    -Les temptacions de Sant Antoni, "sàtira procaç"

    LA RENAIXENÇA


    Definició de Renaixença: La Renaixença és un moviment cultural del català del segle XIX El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el catala com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà.

    Principals característiques:

    Què és La pàtria de Bonaventura Carles Aribau:
    És un cant d'enyor a la terra de naixement escrita per al seu patró, el banquer Gaspar de Remisa, que com ell també residia a Madrid.

    Alguns autors destacats.
    Bonaventura Carles Aribau
    Manuel Milà i Fontanals
    Joaquim Rubió i Ors
    Jacint Verdaguer i Santaló